Espanya surt més mal parada si es compara amb altres països en indicadors de benestar i desenvolupament que si ho fa en PIB. L’economia no està al servei de la gent

La conjuntura climàtica, geopolítica i econòmica actual és certament convulsa. Planteja desafiaments i desequilibris d’abast europeu i mundial que limiten la sobirania del futur Govern sigui del color polític que sigui. Igualment cert és, però, que tot executiu ha d’aspirar a desenvolupar polítiques per al progrés, i gosem dir que, en nom de la felicitat del país, ha de complir les promeses realitzades en temps de campanya. Aquí ens trobem amb la gran pregunta macroeconòmica: com mesurar el progrés econòmic d’un país perquè coincideixi amb el de la seva ciutadania?

A escala europea, el producte interior brut (PIB) continua figurant en solitari com l’indicador de referència, quan fa almenys dues dècades que la seva utilitat es qüestiona. De fet, altres indicadors de desenvolupament global porten anys oferint resultats. Parem atenció a dos: l’índex de desenvolupament humà (IDH) i l’índex de la felicitat. Només amb el nom, indicadors com aquests ja ens criden l’atenció: desenvolupament humà i felicitat! Haurien de ser aquestes les metes de l’economia, com proposa des del 2010 el moviment de l’Economia del Bé Comú, entre d’altres.

Allò que de veritat importa

L’índex de desenvolupament humà, impulsat el 1990 pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i creat pel premi Nobel Amartya Sen, és l’indicador més conegut entre aquells que intenten obrir-se camí com a alternativa al PIB. Es va buscar un indicador molt simple, que combinés les tres qüestions que es va considerar essencials per al desenvolupament humà, assignant-los el mateix pes a cadascuna: tenir una vida llarga (prenent com a referència l’esperança de vida), l’educació (a partir de les taxes d’alfabetització i escolarització) i la capacitat dassolir un nivell de vida digne, prenent com a referència el PIB per càpita.

Vegem com queda Espanya. Si només considerem el PIB, Espanya és el país setzè a escala mundial (dels 196 membres de l’ONU). Si considerem, en canvi, l’índex IDH, el lloc d’Espanya és el vint-i-setè. A què es deu aquest retrocés?

IDH Espanya 2022

La composició de l’índex, al quadre adjunt, dóna una mica de llum sobre el que passa. En esperança de vida som el cinquè país millor del món; en alfabetització, baixem al lloc 36; però, si observem el PIB per càpita, la posició d’Espanya baixa ni més ni menys que a la posició número 41 de la llista. És aquí on rau el descens. El PIB per càpita ens dóna una primera clau d’alerta sobre el nivell de prosperitat real del país, quan el nivell de riquesa queda referit de mitjana a la població. Aquest indicador ens mostra com millora el coneixement del que passa al país en considerar variables qualitatives relacionades amb la població.

Mesurar la felicitat

Anem amb el segon indicador. S’anomena índex de la felicitat. Han passat més de 10 anys des que les Nacions Unides van publicar el primer Informe Mundial de la Felicitat, encara que poca gent sàpiga de la seva existència.

La manera natural de mesurar la felicitat d’un país consisteix a preguntar a una mostra representativa dels seus habitants com estan de satisfets amb les seves vides. L’Informe Mundial de la Felicitat contempla sis variables: la renda per càpita, el suport social (tenir algú amb qui poder comptar), les expectatives en matèria de salut física i mental, el sentit de llibertat en la presa de les decisions clau, la generositat i, finalment, la percepció de la corrupció.

Veiem que el ventall de factors que es proposa considerar s’acosta al benestar ciutadà recorrent un llarg camí en comparació de l’indicador inicial del PIB. A l’informe de 2023 Espanya ocupa el lloc número 32. Si a PIB som el 16, i en felicitat el 32, la lectura és claríssima: l’economia no està al servei de la ciutadania!

Aquest informe reconeix que l’efectivitat dels governs té una gran influència en la felicitat humana de les persones. La capacitat d’un Estat es pot mesurar tant per la capacitat fiscal (la capacitat de recaptar diners) com per la capacitat col·lectiva (la seva habilitat per lliurar serveis), a més de la seva capacitat jurídica (Estat de dret). També és crucial si s’eviten la guerra i la repressió.

A tots els països, aquestes mesures apareixen correlacionades amb la satisfacció amb la vida de la gent.
Si consideréssim que el PIB i l’índex de felicitat són igual d’importants… com canviarien les polítiques!

La civilització actual s’ha allunyat del concepte de felicitat, que vam heretar de la cultura grega i que el cristianisme va recollir més tard. La felicitat es reconeix de manera implícita a la declaració dels drets humans. Si recuperem aquesta noció tan humana que dóna sentit a totes les vides, aleshores l’activitat econòmica podrà ser avaluada contra la pedra de toc del benestar real.

Cada vegada és més evident que necessitem indicadors adequats per abordar els desafiaments globals del segle XXI.

Procés participatiu

L’Economia del Bé Comú (EBC) encara va un pas més enllà, proposant com a indicador del progrés d’un país el producte del bé comú (PBC). En què consisteix? En desenvolupar la democràcia per tal que sigui la mateixa ciutadania qui defineixi i prioritzi els indicadors de felicitat i benestar.

Una innovació central d’aquest jove moviment és el desenvolupament d’un procés participatiu en què la població sobirana pot desenvolupar un producte del bé comú per si mateixa. Les assemblees del Producte del Bé Comú es poden realitzar primer a nivell municipal, després regional i, finalment, nacional. La primera versió del PBC podria ser desenvolupada pels membres dels parlaments i, posteriorment, refinada pels ciutadans. L’últim pas seria votar pel PBC resultant en un referèndum vinculant. Finalment, el PBC podria ancorar-se a les constitucions com una mesura de benestar general. El PBC seria l’eina definida per la població per avaluar l’impacte de legislacions i les polítiques en el progrés i la felicitat d’un país.

La ciutadania hauria de poder decidir sobre els indicadors del seu benestar

Després d’aquestes reflexions, concloem que disposem d’eines capaces de mostrar com es governa per als ciutadans. Un canvi de govern és una oportunitat excel·lent perquè els indicadors no financers ocupin el seu lloc per avaluar el grau de compliment d’aquest nou executiu. Les eines estan esperant. La ciutadania encara ho espera, i si no ho exigeix és perquè una conjuntura tan convulsa com l’actual està frenant la seva queixa.

Les tendències apunten en aquesta direcció, ja que s’ha posat en evidència que els problemes més urgents dels nostres temps no es poden resoldre amb el model econòmic existent i el seu focus en els indicadors monetaris. Les polítiques orientades al bé comú són motors de creixement i de benestar. És qüestió de temps adonar-se d’aquesta realitat.

Adela Suñer
Tresorera de l’ACFEBC i consultora EBC

*Article publicat a la revista Alternativas Económicas l’octubre de 2023.

https://alternativaseconomicas.coop/articulo/analisis/politicas-para-el-progreso-y-la-felicidad-de-un-pais 

 

Buen recordatorio de que el PIB no da la felicidad.

Pero convendría añadir que ningún economista (de los de verdad) considera que PIB sea instrumento para medir el bienestar social.

Fue diseñado y se utiliza para medir producción y sus componentes. Nada más (ni nada menos)


El aumento de la desigualdad y el cambio climático limitan la capacidad del PIB para medir el bienestar

Un informe elaborado por el Future Policy Lab y el Instituto Español de Analistas sugiere emplear indicadores complementarios

 El PIB tiene dos grandes puntos ciegos: el crecimiento desigual y el coste climático. ¿Qué cabe proponer?

 El PIB no mide la evolución de la desigualdad: ¿quién gana y quién pierde? Dos motivos principales: 

1. El objetivo fundacional del PIB no era medir la desigualdad, sino la producción económica de un país. 

 2. Se ha producido un cambio de paradigma en el reparto del crecimiento:


 Desde 1980 hasta el año 2000, España crecía de manera repartida. En este contexto, el PIB capturaba cómo le iba al conjunto de los españoles. Sin embargo, vemos cómo algo cambia entre el año 2000 y el 2018: el crecimiento se concentra, sobre todo, en los españoles más ricos.

 

Por ello, proponemos complementar las informaciones sobre el PIB con la metodología “Real Time Inequality” de Blanchet, Saez y Zucman. Proporciona estadísticas en tiempo real que permitirían que cada trimestre, cuando se hable del crecimiento de España, sepamos quiénes crecen.

 https://t.co/DFom2iqHWi



El desarrollo es más que un número”. Con esta filosofía de fondo y una vida dedicada a estudiar la economía del bienestar, el premio Nobel Amartya Sen desgranó en la segunda mitad del siglo pasado las limitaciones que tienen los indicadores económicos para medir el progreso humano y comparar países. Décadas después, sin embargo, el PIB sigue siendo el rey indiscutido de las estadísticas, aunque su crecimiento no siempre se traduzca en una mejora para la mayoría de la sociedad.

A debate......¿es? :-¿el cambio climático? ¿Es ?-¿ El aumento de peso en la población impide el PIB mida el bienestar?

Indicador de referencia para lo que fue creado..para medir produccion y componentes no para medir la felicidad o bienestar que deben ser con otros indicadores complementarios

La sostenibilidad depende del empleo creado