Introducció
El concepte d'economia social neix a l'Anglaterra del segle
xix.
És la resposta que els obrers de la indústria tèxtil donen a les seves
condicions de vida pèssimes. Les primeres manifestacions de l'economia
social es donen a Rochdale el 1844, on els coneguts com a «Pioners de
Rochdale» formaren una cooperativa de consumidors que els permetia
abastir-se de queviures i parament de la llar a uns preus
significativament inferiors als del mercat. Per tant, es tracta d'una
resposta col·lectiva articulada des de la societat civil per a donar
solució als problemes reals de la societat civil. Es tractava del
plantejament d'un model econòmic alternatiu a l'economia capitalista i a
l'economia marxista.
Més endavant, en el anys seixanta del segle
xx,
a l'Estat espanyol comença a gestar-se el model de les societats
laborals. Aquest model d'empresa, que implica una forma jurídica que
combina la lògica cooperativista amb la lògica d'una societat
capitalista, es va desenvolupar de manera considerable durant els anys
setanta i va arribar a tenir, per primera vegada, reconeixement legal
amb la Llei de societats anònimes laborals de 25 d'abril de 1986 i
posteriorment amb la Llei de societats laborals de 24 de març de 1997.
La realitat de les empreses socials és més recent. Aquestes no tenen
una forma jurídica determinada, sinó que per ser classificades com a tal
han de ser organitzacions els objectius de les quals tinguin una
naturalesa doble: d'una banda economicofinancera i de l'altra banda
social. Les empreses socials són molt nombroses i estan molt
desenvolupades als països anglosaxons i al nord i al centre d'Europa.
Les empreses socials més nombroses a l'Estat espanyol són les empreses
d'inserció, les quals tenen com a principal objectiu la inserció en el
mercat laboral de persones en risc d'exclusió per mitjà del treball.
El 2006, als Estats Units, un grup d'empresaris i professionals creen
B lab, una organització sense ànim de lucre, amb la finalitat de
desenvolupar un sistema de certificació que avaluï l'impacte de les
empreses en la societat. Defineixen el concepte de B Corporation (o B
Corp). Aquest concepte, però, ja no està plantejat d'acord amb la forma
jurídica de l'empresa sinó del seu comportament de cara a la societat i
el medi ambient.
Per la banda europea, l'any 2010, el filòleg Christian Felber publica el llibre
Economia del bé comú, en el qual assenyala, tal com ja ho van fer els pioners de Rochdale a mitjan segle
xix,
la necessitat que l'economia posi les persones en primer terme. A
partir d'aquí, proposa que les empreses i la resta d'organitzacions
elaborin un balanç del bé comú per mesurar-ne l'impacte en la societat.
Amb l'objectiu d'analitzar i comparar aquestes realitats, aquest
article s'estructura en tres seccions: en la primera es conceptualitzen
les formes empresarials més tradicionals que conformen la realitat de
l'economia social i solidària; en la segona es descriuen i analitzen les
aportacions més actuals de les B Corps i l'economia del bé comú.
Finalment en el punt tres es fa una anàlisi comparativa dels diferents
models i s'assenyalen les conclusions principals.
1. Les empreses tradicionals de l'economia social i solidària: cooperatives i societats laborals
Com ja s'ha assenyalat en la introducció, les empreses de l'economia
social i solidària que són més nombroses i tenen una trajectòria més
llarga i consolidada en el temps són les cooperatives. L'Aliança
Cooperativa Internacional (ACI, 1995) defineix una cooperativa com a una
associació voluntària de persones que s'uneixen per aconseguir les
seves aspiracions econòmiques, socials i culturals a través d'una
empresa de propietat conjunta i un govern democràtic.
La presa de decisions en les empreses cooperatives està basada en els
valors d'ajuda mútua, coresponsabilitat, democràcia, igualtat, justícia
i solidaritat, Valors dels quals emanen els set principis cooperatius
que constitueixen la guia a través de la qual les empreses cooperatives
duen els seus principis a la pràctica (ACI, 1995):
- Adhesió voluntària i oberta
- Gestió democràtica
- Dret dels socis a participar dels resultats generats per la cooperativa
- Autonomia i independència dels poders polítics
- Educació, formació i informació per als socis, directius, treballadors i representants
- Cooperació entre cooperatives
- Preocupació per la comunitat i implicació amb aquesta
Per quantificar el que suposen les empreses cooperatives en
l'economia mundial, caldria assenyalar que d'acord amb dades incloses al
World Co-operative monitor 2014, publicat conjuntament per l'ACI
i l'Institut Europeu de Recerca en Cooperatives i Empreses Socials
(EURICSE), les cooperatives facturaren arreu del món al llarg de l'any
2014, 2,2 trilions d'USD i ocupaven 250 milions de persones. La
contribució de les empreses cooperatives a la generació d'ocupació és
més que rellevant, tant des del punt de vista quantitatiu com
qualitatiu, ja que representa el 12% de la població ocupada als països
del G-20.
Tanmateix, pel que fa al nombre de socis i d'empreses cooperatives,
els Estats Units són el país del món on més persones són sòcies de
cooperatives: hi ha 256 milions de socis i gairebé 30.000 cooperatives.
Al Quebec (Canadà) prop del 70% de la població són socis d'alguna
cooperativa. A l'Àsia, els països on les cooperatives tenen més
rellevància són l'Índia i el Japó. A l'Índia, 93,7 milions de persones
en són sòcies, mentre que al Japó ho són 77 milions. Cal destacar que en
aquest país el 91% dels agricultors són cooperativistes. A Oceania,
destaca el cas de Nova Zelanda on el 3% del PIB el produeixen les
cooperatives, que copen el 95% de les exportacions de productes lactis
(tant frescos com elaborats). Finalment, a Europa, el país en què les
cooperatives tenen més pes és Itàlia, amb 22,5 milions de socis.
Pel que fa a l'Estat espanyol, la Llei 5/2011 de 29 de març, defineix
l'economia social com el conjunt d'activitats econòmiques i
empresarials que en l'àmbit privat duen a terme aquelles entitats que,
de conformitat amb els anomenats (per la mateixa llei) principis
orientadors, persegueixen l'interès general econòmic o social o ambdós.
La Llei també enumera quines són, a l'Estat espanyol, les empreses de
l'economia social.
Dintre de les anomenades
for profit organizations, hi
trobaríem, principalment, les cooperatives i societats laborals. Però
també hi serien les mutualitats, els centres especials d'ocupació i les
empreses d'inserció. D'altra banda, dintre de les anomenades
not for profit organizations, hi trobem les associacions, les fundacions i les confraries de pescadors.
D'acord amb les dades de la Confederación Empresarial Española de la
Economía Social (CEPES), a tot l'Estat hi havia al final de 2015, 42.929
empreses de l'economia social, que van generar el 10% del PIB.
D'aquestes, 20.258, el 47,19%, eren cooperatives i 10.828, societats
laborals, el 25,22%. Com s'aprecia clarament en aquestes dades, entre
cooperatives i societats laborals hi ha 31.086 empreses, un 74,41%
(gairebé dues terceres parts) del total d'empreses de l'economia social.
Pel que fa a l'ocupació generada i d'acord amb les estadístiques del
Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, les cooperatives donaven
ocupació directa a 277.390 persones al final de 2015. Les societats
laborals donaven ocupació de manera directa a 63.536 persones. S'estima
que el total d'ocupació directa i indirecta generada per les empreses de
l'economia social el 2015 era de 2.219.733 llocs de treball a tot
l'Estat. En total, les empreses de l'economia social generaren el 2015
el 12,5% de l'ocupació de l'Estat, amb un 80% de contractació indefinida
i un 47% d'ocupació de persones menors de 40 anys.
Per territoris, Catalunya és on les cooperatives són més nombroses;
4.138 de les 20.258, el 20,43%, de les cooperatives de l'Estat són
catalanes. Segueix Andalusia amb 3.973, el 19,61%, i en tercer lloc el
País Valencià amb 2.396, l'11,82%.
Figura 1. Nombre de cooperatives l'any 2015
Font: CEPES.
La distribució de l'ocupació directa generada per les cooperatives en
els diferents territoris durant el 2015, d'acord amb les estadístiques
del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, situa en primer lloc el
País Basc, on les cooperatives ocupen 54.337 de les 277.390 persones de
tot l'Estat, el 19,58%. En segon lloc, les cooperatives andaluses ocupen
43.897 persones, el 15,82%. Seguides per les cooperatives catalanes,
amb 42.232 persones ocupades, el 15,22%, i les valencianes amb 37.079,
el 13,37%.
Figura 2. Ocupació en cooperatives el 2015
Font: CEPES.
L'altre tipus d'empresa de l'economia social que resulta més
rellevant dintre de la nostra realitat són les societats laborals
(societats anònimes laborals – SAL i societats limitades laborals –
SLL). Aquestes empreses tenen els mateixos requeriments de capital
social mínim que les seves quasi homònimes societats capitalistes, però
es diferencien d'aquestes pel fet que al menys el 51% del capital és
propietat dels socis-treballadors (encara que cap soci-treballador pot
tenir més del 30% del capital social), i hi poden haver socis
capitalistes, mentre que els socis-treballadors poden optar entre
cotitzar en el règim general de la Seguretat Social o en el d'autònoms.
Les societats laborals van tenir una certa rellevància en el món de
l'empresa en les dècades dels setanta i vuitanta, ja que van permetre
que moltes societats capitalistes (principalment industrials) en crisi
sobrevisquessin mitjançant la seva transformació en societats laborals.
D'aquesta manera, les societats laborals i les cooperatives de treball
associat han esdevingut tradicionalment els models d'empresa que han
permès salvar llocs de treball en èpoques de crisi, com sigui que han
estat les formes jurídiques que han facilitat l'existència de les
anomenades empreses recuperades pels seus treballadors. Tot i això, cal
assenyalar que les societats laborals són una forma d'empresa que fora
de l'Estat espanyol no ha tingut el mateix desenvolupament. De fet, en
molts països del món ni tan sols existeixen.
Figura 3. Nombre de societats laborals el 2015
Font: CEPES.
Des del punt de vista quantitatiu, al final de 2015 segons dades del
Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social hi havia a tot l'Estat 10.471
societats laborals que ocupaven 64.491 persones. Per territoris, el lloc
on més societats laborals hi ha localitzades és Andalusia, amb 2.331
empreses que ocupen 12.811 persones, seguida per la Comunitat de Madrid,
amb 1.154 empreses que ocupen 7.367 persones.
Figura 4. Ocupació en societats laborals el 2015
Font: CEPES.
2. La nova realitat: aportacions de les B Corp i l'economia del bé comú
Poc abans de la primera gran crisi econòmica del segle
xxi,
el 2006, als Estats Units un grup d'empresaris, professionals i
acadèmics formen el B Lab amb la convicció que la principal finalitat de
qualsevol tipus d'empresa (incloent-hi les capitalistes) no podia ser
generar beneficis al preu que fora i que dintre de l'impacte que les
empreses tenien en la societat i el territori calia incloure en el
balanç també l'impacte social i mediambiental per tal d'avaluar
correctament la sostenibilitat de les activitats empresarials. Es
tracta, doncs, d'un projecte nascut i desenvolupat col·lectivament.
Per la banda europea, el 2010, amb la publicació del llibre
Economia del be comú,
escrit pel filòleg austríac Christian Felber, es posa en marxa també un
moviment que defensa que les empreses de qualsevol tipus incorporin
objectius socials i de sostenibilitat. El moviment sorgeix després de
l'esclat de la crisi, amb la voluntat de donar-li resposta. En aquest
cas, es tracta d'un projecte nascut en l'àmbit individual que esdevé
col·lectiu, però en el qual l'impulsor exerceix un lideratge clar.
Al llarg d'aquest apartat exposarem quins són els trets més
rellevants de tots dos models, comparant-los entre si, i quina aportació
suposen respecte de les empreses tradicionals de l'economia social
(cooperatives i societats laborals).
2.1. Les B Corporations, una força per al bé
La visió que guia la definició de B Corporation està basada en la
idea que les empreses i el món dels negocis poden actuar com a força per
a fer el bé en una economia globalitzada. D'aquesta manera les B Corp
han de ser capaces de crear beneficis (no sols econòmics o financers)
per a tots els
stakeholders i no tan sols per als propietaris de l'empresa.
D'una banda, aquesta definició intenta traslladar d'alguna manera la
major part dels principis i valors cooperatius a les empreses
capitalistes.
D'altra banda, Freeman (2010) defineix els
stakeholders com
grups de persones o individus que poden afectar l'assoliment dels
objectius de l'organització o veure-se'n afectats. És per això que
caldria que les organitzacions els tinguessis en compte a l'hora de
prendre decisions (Bryson, 2004).
Per tant, seguir aquest concepte significa ampliar els grups socials
que es tenen en compte a l'hora de prendre decisions dintre d'una
empresa i no limitar-se solament als grups més pròxims com poden ser els
propietaris del capital i/o els treballadors. Però a diferència de les
cooperatives i les societats laborals, la capacitat d'influència ja no
estaria definida només per la propietat sinó també per les relacions de
l'empresa amb els grups de l'entorn. Així, un grup ecologista local, per
exemple, podria arribar a ser molt rellevant, encara que no formés part
de la propietat de l'empresa.
Tanmateix, la definició de B Corp no va lligada a cap forma jurídica
determinada; així hi ha B Corps que són cooperatives com Cabot, Coop.
(Vermont, EUA) i d'altres que no ho són com Ben & Jerry's (Vermont,
EUA).
D'aquesta manera, des de B Lab (una organització sense ànim de lucre)
el grup promotor d'aquest moviment va impulsar un sistema complet de
certificació que defineix les variables que cal tenir en compte i els
instruments de mesura corresponents (indicadors) per tal d'avaluar
l'impacte social i mediambiental de l'activitat empresarial. Es tracta
d'un sistema que compleix tots els estàndards que requereix una
auditoria; es tractaria d'una adaptació del Balanced scorecard (Kapplan
& Northon, 1996), en què variables i indicadors estarien
interconnectats i permetrien l'anàlisi de l'empresa com un sistema
integrat. La primera empresa certificada com a B Corp va ser Balle el 8
de juny de 2007.
La certificació B Corp es va crear amb la finalitat de permetre una
informació transparent als consumidors, les empreses i les
administracions públiques pel que fa al comportament social i
mediambiental de les empreses a les quals adquireixen productes. Així,
el 23 d'abril de 2010 l'Estat de Maryland introdueix en la legislació
algunes formes de tractament favorable a les empreses certificades com a
B Corp perquè entén que contribueixen al bé comú de la societat.
Actualment hi ha 1.854 B Corporations arreu del món, en 150 països diferents, que operen en 130 sectors d'activitat.
En definitiva, el sistema de certificació creat per B Lab ha
esdevingut una eina molt útil per tal que les empreses (amb qualsevol
forma jurídica) incloguin principis i valors socials i mediambientals,
la qual cosa implica incorporar, en gran mesura, els principis i valors
cooperatius.
2.2. L'economia del bé comú
Per la seva banda, l'economia del bé comú també intenta que les
empreses capitalistes incorporin els principis i valors de l'economia
social. Com en el cas de les B Corp, també es basa en l'enfocament dels
stakeholders per
a dissenyar un sistema d'auditoria del bé comú. Amb aquesta auditoria
es pretén avaluar el grau d'acompliment dels criteris socials.
L'instrument en el qual es basa és l'anomenada matriu del bé comú, en la
qual es defineixen una sèrie de variables lligades a diferents
stakeholders.
Aquestes variables tenen una sèrie d'indicadors associats per a
mesurar-ne el grau de compliment. Actualment, la matriu del bé comú va
per la cinquena versió.
La matriu del bé comú presenta els valors següents: dignitat humana,
solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i participació
democràtica i transparència. I els analitza tenint en compte l'impacte
en els
stakeholders següents: proveïdors, finançadors, empleats
(incloent-hi propietaris), clients, productes, serveis, coempreses i
àmbit social (regió, sobirania, generacions futures, persones i
naturalesa mundial). A banda, hi ha alguns aspectes que poden
penalitzar, és a dir, restar punts a la suma aconseguida anteriorment.
A diferència de la certificació de les B Corp, les variables i els
indicadors no funcionen com un sistema interconnectat, sinó que hi
trobem diferents seccions que van sumant puntuacions. Una altra
diferència important és que mentre que l'economia del bé comú intenta
abastar la certificació de territoris, municipis, administracions
públiques i empreses privades (tot tipus d'organitzacions), el
certificat B Corp només abasteix organitzacions del sector privat, ja
que no es mesura de la mateixa manera l'impacte social del sector privat
que el del sector públic.
Un altre tret diferenciador és que l'economia del bé comú és un
concepte inspirat en realitats que ja existien, creat per una persona,
Christian Felber, i desenvolupat posteriorment de manera col·lectiva
prenent com a base el lideratge del seu creador. Tant en el cas de
l'economia social i solidària com en el de B Corp es tracta de conceptes
que es generen i desenvolupen de manera col·lectiva per part de la
societat civil amb la voluntat de donar resposta a problemes concrets.
3. Anàlisi comparativa i conclusions
En la taula 1 es presenta un resum dels trets definitoris que
caracteritzen cadascun dels tres models descrits en aquest article.
Taula 1. Resum dels tres models presentats
| |
Influència en decisions |
Forma jurídica |
Tipus de promotor/s |
|
Empreses tradicionals d'economia social i solidària
|
Basada en la propietat
|
Limitada a unes formes jurídiques definides. Principalment cooperatives i societats laborals
|
Col·lectiu, societat civil
|
|
B Corporations
|
Basada en les relacions de l'empresa amb els seus stakeholders
|
Qualsevol forma jurídica
|
Col·lectiu, societat civil
|
|
Economia del bé comú
|
Basada en les relacions de l'empresa amb els seus stakeholders
|
Qualsevol forma jurídica
|
Christian Felber lidera aquest model i posteriorment s'hi incorporen altres persones
|
Com es pot veure clarament en la taula 1, pel que fa a la manera que
té la societat d'influir en la presa de decisions de les empreses,
l'enfocament tradicional de l'economia social i solidària es basa en el
principi clàssic de la propietat del capital, que considera que algú pot
influir en les empreses quan forma part de la propietat del capital
social. L'aportació tant de les B Corp com de l'economia del bé comú
modernitza aquest concepte ampliant-lo, ja que en ambdós casos es
considera que es pot influir en la presa de decisions de les empreses
tant si s'és propietari com si es té un alt grau d'interès i de
capacitat d'influència, cosa que no necessàriament implica formar part
de la propietat. Així, per exemple, uns consumidors informats i
compromesos poden influir amb les seves decisions de compra en el
comportament de les empreses. D'aquest primer tret, se'n deriva el
segon: com que en l'economia social i solidària tradicional les persones
tenen capacitat d'influència si tenen la propietat, aleshores es creen
unes formes jurídiques que permeten que part de la societat civil
participi en la propietat del capital social. En canvi, en els altres
dos casos qualsevol forma jurídica pot esdevenir una empresa social i
mediambientalment sostenible i compromesa.
Finalment, pel que fa al tipus de promotors de cadascuna de les
iniciatives analitzades, només en el cas de l'economia del bé comú ens
trobem amb un promotor individual que exerceix un lideratge clar en el
projecte; en els altres dos casos hi ha promoció col·lectiva i
lideratges compartits.
Com a principal conclusió podríem destacar que els nous models del segle
xxi
han contribuït a ampliar i modernitzar l'àmbit d'actuació i
l'enfocament de l'economia social i solidària clàssica, si bé aquesta,
en tenir un recorregut històric, està més consolidada i assentada en les
societats d'arreu del món.
Bibliografia
BRYSON, J. M. (2004). «What to do when stakeholders matter: stakeholder identification and analysis techniques».
Public management review. Núm. 6(1), pàg. 21-53.
FREEMAN, R. E. (2010).
Strategic management: A stakeholder approach. Cambridge University Press.
JIMÉNEZ, J. C. (2005). (coord.).
Un enfoque económico del Tercer Sector. Ed. Fundación ONCE.
KAPLAN, R. S; NORTON, D. P. (1996).
The balanced scorecard: translating strategy into action. Harvard Business Press.
MELIÁN NAVARRO, A.; CAMPOS CLIMENT, V. (2010). «Emprendedurismo y
economía social como mecanismos de inserción sociolaboral en tiempos de
crisis».
REVESCO. Revista de estudios cooperativos. Núm. 100, pàg. 43-67.
SANCHIS PALACIO, J. R.; CAMPOS CLIMENT, V. (2007). «La dirección
estratégica en la economía social: utilización de herramientas de
análisis estratégico en las cooperativas».
CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa. Núm. 59, pàg. 237-258.
SANCHIS PALACIO, J. R.; CAMPOS CLIMENT, V. (2008). «La innovación
social en la empresa: el caso de las cooperativas y de las empresas de
economía social en España».
Economía industrial. Núm. 368, pàg. 187-196.
Webgrafia
https://www.bcorporation.net/ (Data de consulta: 26.08.2016)
http://www.cepes.es/ (Data de consulta: 31/08/2016)
http://economia-del-bien-comun.org/es (Data de consulta: 26/08/2016)
http://www.empleo.gob.es/es/estadisticas/index.htm (Data de consulta: 31/08/2016)
http://ica.coop/ (Data de consulta: 17/08/2016)
Professora ajudant doctora del Departament de Direcció d'Empreses. Universitat de València
Es
va doctorar en Economia Social (especialitat Cooperatives) l'any 2011 i
va ser la primera persona que va obtenir el títol en el programa de
doctorat d'Economia Social de la Universitat de València, pioner a
Europa. Fins a l'any 2010 va exercir com a economista en el sector
privat, en l'àrea de consultoria estratègica d'empreses. Actualment és
professora ajudant doctora de la Facultat d'Economia de la Universitat
de València. Des de l'any 2001 publica articles científics sobre
empreses socials, cooperativisme i crèdit cooperatiu, i ha participat
també en diversos projectes d'investigació d'àmbit estatal i
internacional. Darrerament ha publicat els llibres Caixa Popular. Un model de banca cooperativa, social i diferent i El modelo Consum, una cooperativa responsable y sostenible» ambdós a Vincle Editorial.
http://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero06/dossier/vcampos.html